Posada a punt per vacances. Estiu: l’estació ideal

Sens dubte, l’estiu és l’estació ideal per regenerar-se i desintoxicar-se. El tàndem entorn natural i absència d’obligacions proporciona les millors condicions per una posada a punt tant física com mentalment.

Així que ja és hora de treure tot el partit als beneficis que el mar, la platja i els entorns naturals proporcionen a l’organisme i, per tant, a la nostra imatge.

Ja Hipòcrates recomanava l’ús d’aigua de mar com a teràpia per tractar algunes patologies. La talassoteràpia prové de les paraules gregues Thalasso (mar) i Therapeia (teràpia), i es basa en la utilització del medi marí (aigua de mar, algues, fang i altres substàncies extretes de la mar) i del clima marí com a agent terapèutic.

Posada a punt a la costa

Des del punt de vista de la salut, els dos grans aspectes positius de passar les vacances a la platja són el clima marí i l’aigua de mar. Per una banda, el clima marí estimula i tonifica l’organisme; passejar prop del mar alleuja l’estrès i millora l’estat d’ànim. Per l’altra, banyar-se en aigua salada afavoreix la recuperació i alleujament en moltes patologies de la pell, les articulacions o els pulmons. I és que els elements dels mars i dels oceans suposen un autèntic còctel de components necessaris per a la salut.

Entre els minerals que l’organisme pot absorbir a través de la pell destaquem:

• iode, que actua sobretot sobre la glàndula tiroide (encarregada de l’equilibri metabòlic)
• potassi, magnesi i sodi, que regulen la quantitat d’aigua en cèl·lules i teixits i són imprescindibles per mantenir el to cardíac i muscular
• sofre, que alleuja el reumatisme i enforteix ossos i tendons
• calci, que intervé sobretot en el desenvolupament d’ossos i dents forts
• silici, que actua sobre el sistema immunitari

Pell en reparació

L’entorn marí i el sol de l’estiu suposen una autèntica cura de salut per a la pell en general i especialment per a determinades patologies dèrmiques.

Psoriasi

Una malaltia inflamatòria del sistema immunitari que pot afectar la pell, les ungles i les articulacions. Aquesta patologia no és hereditària, però hi ha una predisposició genètica a patir-la, i un terç dels afectats té familiars directes amb psoriasis.

Es presenta en forma de brots que poden controlar-se canviant l’estil de vida i aplicant cremes humectants específiques. La psoriasi surt molt afavorida dels efectes de la llum ultraviolada del sol, de la humitat típica de la costa i dels banys en aigua de mar. De fet, una de les teràpies que se segueix recomanant a aquests pacients és anar a la platja sempre que puguin. Això sí, després d’un dia de platja cal esbandir-se bé el cos amb aigua dolça i aplicar-se els productes cosmètics recomanats.

Dermatitis atòpica

En general, la humitat pròpia dels ambients de platja i l’exposició al sol de l’estiu milloren l’estat de les pells atòpiques, encara que no sempre és així. Existeix un petit percentatge de pacients que experimenten l’efecte completament contrari i van a pitjor. El benefici ve associat a l’entorn marí i no a l’aigua de piscines. De fet, el clor és un producte irritant que resseca la pell i, per tant, empitjora les pells atòpiques. També cal tenir en compte que l’aigua corrent del lloc de vacances no sigui excessivament calcària, ja que pot ser un altre factor desencadenant d’un brot atòpic.

Vitiligen

És una malaltia de causa desconeguda en la qual els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) es destrueixen. D’aquesta manera, la pell queda completament blanca en les zones afectades augmentant la susceptibilitat a patir cremades solars. La fototeràpia ajuda a pigmentar les taques blanques i per aquest motiu, l’estiu és un aliat dels pacients amb vitiligen, que troben en els dies estivals una teràpia de llum natural cada dia.

Liquen pla

Es tracta d’una afecció dermatològica que causa picor i apareix en forma de pàpules a la pell i de taques blanques en les zones mucoses. La fototeràpia amb llum ultraviolada és una opció terapèutica i per això prendre el sol és una bona elecció per aquests pacients.

XF recomana: Els pacients amb aquestes patologies no han d’oblidar les mesures de fotoprotecció recomanades per a evitar cremades, fotoenvelliment i càncer de pell.

Temps de bellesa

En aquesta època la bellesa bé lligada al mateix benestar. Fer una posada a punt corporal no et suposarà cap esforç.

Adeu impureses!

L’aigua de mar exerceix un efecte molt beneficiós per al cutis excessivament sensible o amb problemes d’acne o d’excés de greix. Aquesta mena de vapor que es genera a la vora del mar, produït per l’efecte de les onades, és molt efectiu per fluïdificar les secrecions i obrir els porus. D’altra banda, l’aigua de mar està composta per una barreja de més de 98 sals i oligoelements que, nebulitzats a l’aire, exerceixen una important acció desintoxicant de la pell i les mucoses. A més, l’aigua de mar és rica en ions negatius que permeten reequilibrar l’organisme i la sal que conté la sorra de la platja actúa com a exfoliant natural, ja que elimina fàcilment cèl·lules danyades i mortes de la nostra pell.

Pedicura marina

A més de l’efecte exfoliant que acabem de comentar, l’efecte curatiu que l’aigua de mar té sobre els problemes cutanis, permet que les durícies, les clivelles i altres trastorns que poden aparèixer a la zona dels peus es beneficiïn amb escreix dels passejos a la vora del mar. Per altra banda, el contacte dels peus nus amb la sorra de la platja, reforça l’arc plantar i estimula tots els músculs podals.

Cames de sirena

Passejar per la sorra molla, al costat del mar, deixant que l’aigua trenqui a l’alçada dels turmells, és molt recomanable, ja que les ones produeixen un efecte d’hidromassatge. Això pot alleujar problemes relacionats amb la circulació com les varius, la sensació de pesadesa a les cames i fins i tot millorar l’aspecte de la pell amb cel·lulitis.

El poder de les algues

Aquesta planta marina té moltes més propietats de les que esperaves i s’ha convertit en el nou objecte de desig de cremes i productes per a la cura de la pell i el pèl. De fet, s’ha demostrat que hi ha una analogia important entre les algues i la pell i per això la talassoteràpia n’extreu el millor per aplicar-ho amb finalitats cosmètiques. La seva gran riquesa rau en el fet que absorbeixen i concentren del mar vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids, etc. fonamentals tant per al benestar com per a la bellesa. Aquests components combaten els radicals lliures i protegeixen les proteïnes de la pell, com la queratina, el col·lagen i l’elastina. A més, les algues tenen un gran poder anticel·lulític, ajuden a controlar el pes i, també, tenen propietats antiinflamatòries i activadores de la circulació limfàtica i venosa.

Tenint en compte tot això, no és estrany que les algues siguin un ingredient ben habitual en les formulacions cosmètiques. Les varietats més utilitzades són:

ALGUES MARRONS

Habiten en aigües salades. Són les més grans i les més habituals de trobar en climes freds.

• Laminaria digitata pel seu contingut en iode i zinc, té acció seborreguladora, emol·lient, refermant i reductora. S’usa per a productes anticel·lulítics perquè és rica en iode, element que intervé en la regulació dels lípids.
• Fucus vesiculosus conté un polifenol que aporta protecció a pells sensibles i seques. També forma part de moltes cremes antice·lulítiques pel seu contingut en iode.
• Ascophyllum nodosum pel seu alt contingut en vitamina C s’usa com a hidratant i antioxidant.
• Undaria pinnatifida “alga wakame” per la seva riquesa en aminoàcids, vitamines i oligoelements s’usa en cremes revitalitzants.

ALGUES VERMELLES

Habiten principalment en aigües salades. Són més petites que les marrons, però també són molt nombroses.

• Palmaria palmata, presenta minerals i aminoàcids essencials. Serveix per a tractaments hidratants, anticel·lulítics i per a les cames pesades.
• Corallina officinalis, s’utilitza en cosmètics per a la rosàcia i les cames pesades per les seves propietats vasoconstrictores.
• Chondrus crispus “molsa d’Irlanda”, és un excel·lent agent hidratant i reparador dèrmic.
• Porphyra tenera “alga nori”, s’usa com a actiu hidratant.

ALGUES VERDES-BLAVOSES

Habiten en aigües dolces i salades. Gràcies al seu alt contingut en proteïnes i vitamines, s’utilitzen molt com a hidratants i antioxidants en productes antienvelliment. Entre elles es troben: Spirulina maxima / platense, Dunaliella salina i la Chlorella vulgaris.

Aigua del mar: millor freda o calenta?

Per treure tot el profit terapèutic de l’estada a la platja cal seguir una sèrie de pautes sempre que ens banyem al mar o que passegem per la riba. Mai no s’ha d’arribar a l’esgotament, ni convé sotmetre’s a cap tipus de sobreesforços. Es tracta de mesurar les pròpies forces i, en definitiva, de gaudir.

1. Banyar-se en aigua freda comporta beneficis per la salut, sobretot millorant la circulació sanguínia i l’estat d’ànim. En el cas d’aigües amb temperatures molt baixes, el millor és ficar-se a l’aigua, fer tres braçades i sortir. Mai no s’ha d’arribar al que els anglesos anomenen “el segon calfred“. Una primera sensació de calfred sempre és favorable, ja que es tracta d’una reacció de l’organisme davant del medi, però si s’experimenta aquesta sensació una segona vegada, el millor és sortir immediatament de l’aigua.
2. Una temperatura de l’aigua entre 35 i 37 °C, com la temperatura corporal, facilita l’absorció a través de la pell dels elements continguts en l’aigua de mar, sobretot el iode i el sodi, aportant beneficis sobre l’organisme. Després d’un bany, es dipositen a la pell uns 20 ml d’aigua amb els seus ingredients minerals. A fi que la seva acció es prolongui, s’aconsella endarrerir al màxim el moment d’esbandir-se amb aigua dolça.

Nedar… i molt més

La seva tècnica és senzilla, és apta per a tots els públics i no necessita gaires accessoris. Si hi ha un esport complet és la natació, i l’estiu suposa una oportunitat fantàstica per practicar-la. De fet, rep el qualificatiu d’esport complet, ja que en el moment de nedar s’impliquen tots els grans grups musculars i perquè, pel fet de ser un exercici aeròbic, es pot gaudir en sessions de llarga durada. Una de les zones corporals que més es beneficia de la seva pràctica és l’esquena, pel que és molt recomanable per a les persones que pateixen desviacions de la columna. En el cas dels nens, és una activitat que permet millorar la coordinació neuromuscular i psicomotriu, mentre que si es tracta d’adults i gent gran, com que s’evita l’efecte de la gravetat, els permet alliberar les articulacions de la pressió que suposa aguantar el pes del cos.

Però, a més, el mar i les piscines ofereixen altres opcions per posar-se en forma:

Aiguagim

És el fitness dins de l’aigua. En això consisteix aquest tipus de gimnàstica que té el doble benefici de poder exercitar tot el cos evitant lesions. Des del punt de vista estètic, també millora la cel·lulitis, ja que el massatge suau que s’aconsegueix amb el moviment dins de l’aigua activa la circulació i redueix la retenció de líquids. D’altra banda, permet una millor tonificació muscular.

Esports de platja

El típic joc de pales o el vòlei platja són les millors activitats aeròbiques que es poden posar en pràctica durant el període estival per combinar exercici i diversió. A més de cremar un nombre important de calories, permeten reforçar la musculatura de braços i de cames. Per altra banda, els estiraments, tant dins com fora de l’aigua, permeten una oxigenació òptima i reforcen l’aparell respiratori a l’hora que posen els músculs a to.

Ioga i equilibri

La sorra suposa la millor “estora” per a fer les postures bàsiques d’aquesta disciplina. D’altra banda, la irregularitat que ens proporciona la sorra o la vora de la mar, ens ajudarà a millorar clarament l’estabilitat de la trepitjada i el nostre equilibri general.
Els exercicis d’equilibri enforteixen la musculatura dels turmells i ens ajuden a tenir-los més preparats i així evitar esquinços. Una bona manera de començar és activant-los. Com si anéssim caminant, hem d’entrar amb el taló del peu, recolçar tota la planta i sortir amb la punta, realitzant una extensió total de turmell.

Córrer a l’aigua

L’important d’aquest esport és calibrar la intensitat segons el nivell d’entrenament que es vulgui assolir: com més t’endinsis al mar, més gran haurà de ser l’esforç. És un exercici que estimula la circulació i el sistema cardiovascular, millora l’equilibri i tonifica les cames i els músculs abdominals. A més, el moviment del mar proporciona un massatge anticel·lulític fantàstic. N’hi ha prou amb mitja hora per gaudir de tots els beneficis d’aquesta activitat aeròbica. La tècnica és tan senzilla com endinsar-se fins que l’aigua superi el nivell dels genolls i començar a córrer cap endavant, cap als costats i cap enfora. Per no esgotar-se amb el primer intent, durant els primers dies, el millor és alternar córrer dins l’aigua amb només caminar (aqua walking).

Posada a punt a la muntanya

Estiuejar a la muntanya com a “cura de salut” és una elecció molt encertada, ja que les condicions atmosfèriques i climàtiques del seu entorn també exerceixen importants efectes terapèutics sobre moltes patologies. Així, per exemple, és la destinació ideal per a les persones que tenen al·lèrgia als àcars de la pols i als fongs, al·lergògens que necessiten un ambient més humit per sobreviure.

De la mateixa manera, algunes patologies pulmonars milloren per les estades en llocs menys carregats de contaminació, com els d’alta muntanya, a ser possible envoltats de boscos de pins, eucaliptus o plantes aromàtiques, i dedicant bona part de la jornada al descans.

Els pobles de serra són ideals per fugir del rastre més petit de contaminació. A més, passar temps a l’aire lliure o fer passejades llargues per la natura és un gran reconstituent i permet la pràctica d’activitats tan recomanables com el senderisme. Aquest esport, com totes les activitats de tipus aeròbic, beneficia el sistema cardiovascular i regula la tensió arterial.

Però sobretot, sigui quin sigui el teu destí, desconnecta!