L’insomni infantil, sigui per dèficit o per un son de mala qualitat, provoca canvis conductuals en la mainada que els fa estar més irritables i els hi genera dificultats per concentrar-se. En molts casos, aquest trastorn acaba afectant al seu rendiment escolar.
El son és essencial per a la vida. Quan dormim, el cervell treballa per fixar el que aprenem i formar els records. A més, després d’una nit de son reparador, l’organisme està carregat d’energia i preparat per encarar un nou dia.
En els infants, el son juga un paper fonamental en molts camps del seu desenvolupament com són la conducta, el rendiment escolar i el creixement. Les alteracions del son en l’edat pediàtrica són freqüents i afecten de manera intensa la qualitat de vida de l’entorn familiar de la criatura. Si un nen dorm malament, segur que els seus pares també ho fan.
Que un nen dormi o no dormi bé depèn sobretot dels hàbits que aprèn, de les sensacions que percep, de l’ambient que l’envolta… En definitiva, si no hi ha una patologia darrere de l’insomni infantil, que els més petits dormin bé depèn d’agents externs que els pares quasi sempre poden controlar.
Entendre les fases del son
El son es pot dividir en dues grans fases: son no-REM i son REM.
El son no-REM, a la vegada, es divideix en diferents parts:
- Fase I: és la transició des de la vigília (estar despert) al son. Es tracta d’un son lleuger i, de fet, si es desperta a la persona en aquest moment, no recordarà que estava adormida. És una fase curta.
- Fase II: és la fase de major durada, permet al cos descansar i conservar energia.
- Fase III: és el son profund. En aquesta part és molt difícil que una persona es desperti i és quan poden aparèixer els terrors nocturns i el somnambulisme.
El son REM es denomina així pels moviments que realitzen els ulls en aquesta fase (“Rapid Eye Movements”, moviments oculars ràpids). Aquesta fase serveix sobretot per a consolidar la memòria, retenir o oblidar informació. És el moment en el qual apareixen els somnis, així com els malsons.
Quan es comença a dormir es passa primer per les fases no-REM i posteriorment per la fase REM, completant així un cicle del son. Cada cicle dura en el nadó uns 40-60 minuts i es van allargant fins a arribar als 90-100 minuts en l’adult.
L’edat determina els cicles del son
El nounat: dorm durant més temps, entre 16 i 20 hores, independentment que sigui de dia o de nit. El son del nounat es caracteritza per un inici actiu en el qual es produeixen moviments dels globus oculars, del xumet i fins i tot l’emissió d’algun soroll, juntament amb una respiració irregular. Aquesta situació és totalment normal i pot durar varis minuts.
Als 3- 6 mesos: El lactant comença a organitzar el son en funció dels passejos, banys i l’alletament. El cicle vigília-son depèn sobretot del grau d’exposició a la llum i del ritme de l’alimentació (aproximadament cada 3 hores). El nadó triga menys a quedar-se adormit. La part de son REM és molt més llarga que en l’adult, ja que és un període de molt d’aprenentatge i necessita més temps per a organitzar tota la informació.
Als 6-12 mesos: el nadó troba a faltar als seus pares quan veu que no hi són. És normal que a aquesta edat comenci a necessitar algun tipus de ninot o peluix per dormir i no precisi tant de la presència constant d’algun familiar. En aquests moments, prenen més pes en la qualitat del son les condicions ambientals, el vincle amb els pares i el model educatiu.
Als 12-24 mesos: la criatura dorm generalment entre 14 i 15 hores, dividides entre una migdiada a la tarda i el son nocturn. Les migdiades afavoreixen el desenvolupament físic, psicològic i emocional del nadó. La durada del son REM va disminuint.
Als 2-5 anys: el son dura aproximadament 11 hores. Als 3 anys ja és poc freqüent que l’infant es desperti a la nit.
Cap als 4-5 anys, es completa el ritme de vigília-son, la migdiada finalitza i es consolida definitivament el son nocturn. La durada de les fases és igual que en l’adult.
Què sabem de l’insomni infantil?
Les necessitats de son varien considerablement. No hi ha un patró de son homogeni i el que necessita un nen no té perquè ser aplicable a un altre. No obstant això, si li costa adormir-se o mantenir el son al llarg de la nit, si presenta esdeveniments anormals durant la nit o si es troba cansat i s’adorm durant el dia, s’ha de sospitar de l’existència d’un problema de son o dels hàbits que condueixen a aquest.
XF recomana observar i identificar els canvis en la forma de dormir de l’infant. Qualsevol alteració significativa en els patrons habituals de son requereix la consulta al pediatre.
Cal consultar al pediatre si el teu fill o filla:
- es desperta cansat o amb falta d’energia al matí, s’adorm durant el dia o li costa aixecar-se del llit al matí
- es desvetlla freqüentment de nit
- té problemes de rendiment escolar o falta d’atenció
- està més irritable o impulsiu
- presenta somnambulisme, terrors nocturns, roncs nocturns, sorolls respiratoris anormals, paràlisi durant el somni o suors nocturnes
- pateix cefalees freqüents, sobretot matutines o grinyolar de dents durant la nit
Insomni infantil: el nen que li costa adormir-se
Igual que se li ensenya a menjar, l’infant ha d’aprendre a dormir correctament. Els pares han de tenir molt clar prèviament quina serà la rutina, perquè el petit no capti contradiccions i les aprofiti per no dormir.
- cal mantenir uns horaris fixos, incloent els caps de setmana
- a l’hora de dormir ha d’haver-hi un ambient relaxat, sense sorolls, amb poca llum i temperatura confortable
- és important establir rutines prèvies al son, com pot ser un bany per relaxar-se o llegir-li un conte
- evitar que begui molts líquids abans de dormir i no ficar-lo al llit amb gana
- limitar l’ús de dispositius electrònics (consoles, tauletes, ordinadors, etc.) abans de ficar-se al llit ni realitzar exercici excessiu
- evitar migdiades molt prolongades o que acabin més tard de les 17h.
- Intentar que dormi sol sense ajuda. Pot utilitzar-se un peluix per a aquells moments en els quals trobi a faltar als seus pares.
Els contes que ajuden
Els contes ajuden a identificar i expressar sentiments i emocions: l’infant interpreta les emocions a partir dels nostres gestos, de l’expressió facial, del to de veu amb què escenifiquem els personatges del relat. Just abans d’anar a dormir, afavoreixen la relaxació i la desconnexió de l’enrenou diari, i així, poden ajudar a combatre d’alguna manera l’insomni infantil.
En especial aquells contes que introdueixen al nen en el “mindfulness”, traslladant la seva atenció al moment present i així ajudar-los a gestionar les emocions que no saben encara interpretar i que poden ser causa d’aquests trastorns de son.
Alguns exemples d’aquests contes són:
Passatgers al tren
Maria Canals Soler
El cangrejo y la ballena
Mark Pallis y Christiane Kerr
Un bosque tranquilo: Mindfulness para niños
Patricia Dia-Caneja
Respira
Inés Castel Branco
Si vols saber més sobre els trastorns de son, consulta la nostra infografia “insomni, nits en blanc”
També pots resoldre els teus dubtes sobre insomni infantil visitant els webs:
https://enfamilia.aeped.es/vida-sana/sueno
https://www.familiaysalud.es/vivimos-sanos/sueno
https://www.iis.es/problemas-trastornos-del-sueno-infantil-en-ninos-insomnio-especialista/
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.