Emocions i salut bucodental. Amics íntims

Ja coneixíem la influència que té el benestar psicològic en la salut en general. Ara, odontòlegs i psiquiatres estableixen la relació entre les emocions i el deteriorament de la salut bucodental. Fins i tot determinen que la salut oral no s’escapa d’aquesta capacitat que tenim per a regular les emocions.

Els sentiments d’incertesa o d’angoixa ens van minvant l’equilibri emocional i en definitiva la nostra salut. Les emocions que es desencadenen a conseqüència de les nostres decisions i de la interacció amb els altres ens pot portar a desatendre la nostra salut oral. Un dels efectes d’aquesta desatenció pot ser l’aparició de la malaltia periodontal o fins i tot, la pèrdua de peces dentals.

Com les emocions afecten la salut bucodental

Estrès i ansietat

Sentir estrès davant situacions de “risc” és normal entre els éssers humans. És més, aquest estrès momentani ens ajuda a reaccionar i a ser més productius en determinats moments. El problema sorgeix quan aquest es perllonga en el temps. Si no som capaços de controlar-ho pot derivar en ansietat, una patologia que pot arribar a ser incapacitant i minvar la qualitat de vida de qui la pateix.

L’ansietat i l’estrès, provocats per la por a la COVID-19, estan fent que moltes persones estrenyin i grinyolin les dents de manera inconscient. El bruxisme, que és com es coneix aquest trastorn, és un dels principals factors responsables de l’increment detectat en fractures dentals durant el 2020.

Aquest bruxisme també s’associa a les males postures adquirides pel teletreball i per l’estat d’alerta continuat que ens generen les mesures de seguretat anti-covid-19. Una mala postura durant el dia pot provocar que estrenyem les dents mentre dormim; com més relaxat estigui el nostre cos, menys tensió tindrem en la mandíbula.

XF recomana: Utilitza tècniques de relaxació per controlar les emocions i així millorar la teva salut bucodental.

Així mateix, si ets fumador és molt probable que durant períodes d’estrès fumis més, la qual cosa eleva el risc de presentar malalties en les teves genives i de càncer oral.

Depressió

Quan estàs deprimit pots perdre tot interès per la cura personal i fins i tot, pots deixar d’atendre aspectes que t’ajuden a conservar la teva salut oral com ho és mantenir una bona higiene dental.

S’ha comprovat que, en molts casos, el pacient depressiu porta una dieta inadequada, abandona les seves revisions odontològiques i, en definitiva, entra en un cicle de descuit oral. A més, els efectes secundaris dels antidepressius incrementen el risc de càries i de malaltia periodontal, ja que provoquen una disminució en la producció de saliva.

Disconformitat amb les dents

El somriure és una gran carta de presentació personal. Unes dents mal alineades, amb càries o tacades o la manca de peces poden incidir en el benestar emocional.

Els principals efectes davant la pèrdua dentària, especialment si són les incisives o els ullals, són una baixa autoestima i la insatisfacció de l’aspecte físic personal. Això pot portar fins al punt que algunes persones eviten el contacte social, surten poc de casa i parlen el mínim possible, demostrant ansietat, i timidesa.

Manca d’autoestima lligada a trastorns alimentaris

Els trastorns alimentaris són una patologia multifactorial complexa, que es relaciona amb una alteració en els hàbits alimentosos i que afecta sobretot els joves.

Un trastorn alimentari com la bulímia nerviosa no sols porta complicacions a nivell sistèmic, sinó que també afecta directament l’estat de les dents, pel fet que cada vegada que s’indueix el vòmit retornen sucs gàstrics a la cavitat oral, que són altament àcids, i afebleixen l’esmalt.

Por a la consulta odontològica

Els motius principals d’aquest temor són el pànic a les agulles, por al dolor i rebuig a les olors i sorolls de la clínica dental. A vegades pot ser deguda a una mala experiència passada, però en altres casos és irracional, com el pànic a volar amb avió.

Més que emocions per mantenir una bona salut bucodental

A part dels desequilibris emocionals ja esmentats, hi ha altres factors de risc modificables que condicionen directament la salut oral.

• El tabaquisme n’és el més important per la seva relació directa en la destrucció del teixit periodontal i perquè perjudica la cicatrització i la resposta al tractament antiinflamatori.
• Una mala alimentació. Una dieta rica en carbohidrats, el moment en el qual consumim aquests sucres i la freqüència influeixen directament en l’augment de la probabilitat del desenvolupament de les càries.
• Una higiene bucal deficient. Netejar-se bé les dents és un hàbit que s’adquireix des de la infància. Tenir una bona tècnica i utilitzar els productes d’higiene o tractament adients és fonamental per mantenir una boca sana.
• Saltar-se les visites anuals al dentista. La revisió odontològica permet detectar problemes menors a temps, evitant així la pèrdua de peces dentàries, endodòncies o mobilitat de dents.

Superar la por al dentista

Un dels motius per no anar al dentista a fer les revisions recomanades és l’ansietat que genera només el fet de pensar que hi has d’anar. L’ansietat enfront del dentista és més freqüent del que et penses. En l’última enquesta nacional, el 15% dels espanyols va manifestar sentir por o ansietat davant aquest professional.
Per superar aquestes emocions i així mantenir una bona salut bucodental, la Fundació Dental Espanyola i el Consell de Dentistes recomanen:

1. Trobar un dentista comprensiu. Pots preguntar-li als teus amics i coneguts o buscar específicament un professional que s’especialitzi en pacients amb ansietat.
2. Visitar la clínica abans de la primera consulta i veure com és l’ambient. També pots informar-los de la teva ansietat o fòbia perquè ho tinguin en compte per a les teves futures visites.
3. Triar una cita a primera hora del matí. Així tindràs menys temps per a pensar en la teva fòbia i anar acumulant ansietat durant el dia.
4. No arribar abans d’hora a la cita per no haver d’esperar a la clínica. A la sala d’espera pots sentir-te més ansiós davant els sons i olors.
5. Planificar una primera cita “senzilla” com pot ser una revisió o una neteja. D’aquesta manera pots conèixer una mica més al teu dentista en una visita totalment lliure d’ansietat. Quan et sentis més còmode pots procedir a fer tractaments més complicats.
6. Acordar un senyal per a avisar que no s’està a gust. Pots pactar amb el teu dentista un senyal concret per a indicar-li que necessites un descans i vols que pari.
7. Portar música pròpia per a relaxar-se i distreure’s. El temps passarà molt més ràpid i probablement no sentiràs tant els sons que et generen ansietat.
8. Finalment, si es pateix una fòbia greu, explorar la possibilitat de sedació. Avui dia és possible fer tractaments dentals totalment sense dolor.

Tècniques d’higiene dental

Com hem vist les emocions juguen un paper important en la nostra salut bucodental, tot i que un dels factors principals que cal tenir en compte és com realitzem la higiene bucal diària.

Per mantenir una bona higiene, cal fer un bon raspallat, seguit d’una higiene interdental acurada i acabant la neteja amb un col·lutori bucal específic.

Si vols saber com pots millorar la tècnica pots ampliar la informació a la nostra infografia o veure aquest vídeo.

Raspalls en temps de Covid-19

Una vegada finalitzat el raspallat, és necessari procedir a la correcta neteja del raspall amb aigua abundant per a retirar les restes de pasta dentifrícia i de residus d’aliments. No oblidem que el raspall pot ser una font de bacteris, virus i fongs pel que hem de mantenir-lo sempre net. La humitat en el raspall afavoreix el creixement de bacteris i de fongs. Per això, després d’usar-ho és convenient assecar-lo bé. Subjectant el raspall pel mànec, s’ha de fer girar a dreta i esquerra a fi d’expulsar el màxim d’aigua que hagi quedat en el raspall. Una vegada sacsejat, el raspall ha de col·locar-se amb el capçal cap a dalt perquè les restes d’humitat s’escorrin cap el mànec i no a l’inrevés.

No convé mai deixar el raspall destapat, en el bany, a prop del lavabo o del sanitari. Els bacteris i virus, queden en l’ambient i es dipositen en els raspalls de dents. Per això, l’ideal és no tenir els raspalls a la vista, sinó guardats en un armari. En qualsevol cas, sempre han d’estar allunyats almenys 1 metre del sanitari i del lavabo.

Es recomana separar els raspalls de manera que els capçals no es toquin i es puguin transmetre bacteris, virus i fongs, d’un raspall a un altre.

Si estàs patint la covid-19, encara que siguis asimptomàtic, has de saber que el coronavirus és present en la teva saliva. Per això, es recomana desinfectar el capçal del raspall després de cada ús. Pots utilitzar una solució de povidona iodada diluïda al 0.2%, a menys que tinguis al·lèrgia al iode. En aquest cas, una bona alternativa és usar aigua oxigenada diluïda a l’1%. Per a la desinfecció, cal submergir el capçal del raspall en la solució i deixar-lo 1 minut.

Col·lutoris en temps de Covid-19

Estudis recents avalen l’eficàcia d’un col·lutori bucal amb CPC, clorur de cetilpiridini, per disminuir la càrrega viral de la covid-19 en saliva.

El CPC és una fórmula molecular soluble en alcohol i en solucions aquoses, i pot actuar com a detergent i antisèptic. No és corrosiu, ni oxidant i s’ha demostrat la seva capacitat de desestabilitzar la membrana que tenen virus com el coronavirus, imprescindible per reconèixer les cèl·lules i infectar-les.

Podràs trobar col·lutoris amb aquest component a laboratoris com DENTAID o PHB.