A l’inici de la pandèmia, l’única manera de saber si una persona estava infectada per coronavirus, era realitzant unes proves de detecció, desconegudes en aquell moment per a la majoria de la població, i anomenades PCR, sigles en anglès de Reacció en Cadena de la Polimerasa.
La PCR permet diagnosticar en temps real, si s’està infectat pel virus SARS-CoV-2 o coronavirus. Aquesta prova detecta una part del material genètic del virus (en concret, l’ARN) i es realitza quan hi ha símptomes suggeridors d’infecció o s’ha tingut un contacte amb un pacient positiu.
Més enllà de la PCR
Segons ha anat evolucionant la pandèmia, han aparegut altres proves que també serveixen per detectar el virus, com és l’anomenat test ràpid d’antígens i test d’anticossos.
En el cas del test ràpid d’antígens es detecta una proteïna de la membrana del virus i en el del test d’anticossos es mesuren els anticossos que desenvolupen els individus davant d’un contacte. És a dir, que ens indiquen les defenses que produeix el nostre organisme quan entra en contacte amb el virus. El cos humà sintetitza diferents tipus d’anticossos o immunoglobulines (Ig) quan se sent atacat per un cos estrany. En primer lloc sintetitza les immunoglobulines IgM i després apareixen les IgG. És per això que segons l’anticòs detectat podrem saber si la infecció és encara activa o ja ha passat.
Les proves de detecció de fragments del virus es poden realitzar des de dos dies abans que apareguin els símptomes típics de la malaltia. Les proves de detecció d’anticossos es realitzen a partir dels 7-10 dies dels símptomes (per detectar IgM) o de 10-14 dies (per detectar IgG).
En resum, podem dir que existeixen diferents proves de laboratori que s’utilitzen segons els símptomes que presenta el pacient o en quina situació de risc es troba, com per exemple, si ha estat un contacte estret d’una persona que ha donat positiu.
Avantatges i inconvenients de les proves
Actualment, les proves de diagnòstic ràpid d’una infecció per coronavirus es basen en la detecció del RNA del virus (prova de la PCR) i/o en la detecció dels seus antígens (test d’antígens). Per veure l’evolució d’una persona infectada o si una persona ha tingut contacte amb el virus, es realitza la detecció dels anticossos (test d’anticossos).
És a dir, no totes les proves serveixen pel mateix ni són igual de fiables, és per això que cal entendre, en primer lloc, quines són les característiques que les diferencien.
PCR
| PCR amb exsudat nasofaringi | PCR amb mostra saliva |
| Resultats en mínim 3 o 4 hores* | Resultats en mínim 3 o 4 hores* |
| Prova diagnòstica més fiable | Menys fiable que PCR nasofaringi |
| Detecta presència de virus des de l’inici de la infecció | Facilita la presa de la mostra |
| Risc de fals negatiu quan la càrrega viral és baixa | Risc de fals negatiu quan la càrrega viral és baixa |
| Cost econòmic alt | Cost econòmic alt |
* Hi ha hagut casos en els que els resultats de les proves PCR s’han endarrerit en més de 48 hores, a causa de l’alta demanda de proves sol·licitades i la manca de laboratoris especialitzats en aquesta tècnica.
Test Ràpids
| Test d’Antígens | Test d’ANTICOSSOS Tècnica ELISA o CLIA |
Test d’ANTICOSSOS Prova ràpida |
| S’obtenen resultats en 15-20 minuts | S’obtenen resultats en 40 minuts | S’obtenen resultats en 10-15 minuts |
| Permet diagnòstic en el mateix punt d’extracció | La mostra ha de ser analitzada en laboratori | Permet diagnòstic en el mateix punt d’extracció |
| Indica si tens la infecció i pots estar contagiant | Indica si has tingut la infecció sense determinar si pots contagiar | Indica si has tingut la infecció sense determinar si pots contagiar |
Què ens indica un resultat positiu?
Depenent del tipus de prova realitzada, i del resultat obtingut, caldrà actuar d’una manera determinada. Per aquest fet és molt important saber interpretar bé aquests resultats:
- En les proves que detecten el virus, com és el cas de la PCR i el test d’antígens, un resultat positiu ens indica que la infecció encara està activa i que el pacient positiu pot contagiar. En aquests casos, cal actuar immediatament aïllant al pacient positiu durant 10 dies i identificant tots els contactes estrets que hagi tingut des de dos dies abans del diagnòstic.
XF recorda: Els contactes estrets són les persones que han compartit espai amb un positiu de COVID-19 a menys de 2 metres de distància, durant més de 15 minuts, sense protecció i des de les 48 hores prèvies a l’inici dels símptomes. El seguiment de contactes estrets només s’activa quan un cas sospitós està confirmat. Si vols saber més sobre els contactes estrets i com identificar-los, segueix aquest enllaç: CONTACTES ESTRETS
- En les proves que detecten els anticossos que desenvolupen els individus davant un contacte:
Si encara tens dubtes i necessites ampliar la informació, pots consultar el full amb preguntes i respostes generat pel Consejo General de Colegios Farmacéuticos, AQUÍ.
Amb l’arribada de la segona onada de la pandèmia, han aparegut els primers test serològics d’autodiagnòstic per a la detecció d’anticossos autoritzats per utilitzar-los en la població general sota prescripció mèdica (test ràpid d’anticossos).
Cal destacar que tot i que al mercat existeixen diferents dispositius d’autodiagnòstic, la legislació actual no permet adquirir-los per a ús domèstic en farmàcies ni a través de cap altre canal. La Covid-19 avui en dia és una malaltia de declaració obligatòria, és a dir, que cal reportar a les autoritats sanitàries els resultats obtinguts. És per això que les proves només es poden fer en o a través de centres autoritzats.
En aquest context de detecció controlada de nous casos, ja s’han començat a fer proves ràpides a les farmàcies de les diferents CCAA, amb diferents propòsits; des del cribratge per detectar casos positius asimptomàtics, fins a conèixer quina és l’evolució de la pandèmia. En el cas de Catalunya, s’ha iniciat un test PCR d’automostra COVID-19.
En aquests casos en el que s’espera que sigui la població la que agafi la mostra, cal seguir molt bé les instruccions. Si la presa de mostra no és suficient o s’ha fet de manera incorrecta, podem obtenir com a resultat un fals negatiu, és a dir, detectem com a negatiu una persona que en realitat està infectada pel virus.
Com hem de fer la presa d’una automostra?
PRESA MOSTRA NASAL
Inclina el cap lleugerament cap endarrere- Introdueix la vareta per la zona del cotó horitzontalment en la cavitat nasal fins a trobar resistència.
- Gira l’hisop (la vareta) en un moviment circular suaument contra la mucosa nasal durant 10-15 segons.
- Retira l’hisop amb cura i assegurant que la punta amb el cotó està humida.
Si et demanen que agafis una mostra de gola, vigila de no tocar la llengua, les genives ni les dents i anar al final de la cavitat bucal amb l’hisop per tocar les amígdales.
PRESA MOSTRA SANG CAPIL·LAR
Renta’t les mans amb aigua calenta i asseca-les correctament. Desinfecta la punta del dit amb alcohol.- Punxa l’extremitat del dit, sobre la part lateral (és recomanable punxar el dit mitjà).
- Pressiona amb força la punta del dit fins que es formi una gran gota de sang.
- Agafa la pipeta, sense pressionar, i posa-la en contacte directe amb la gota de sang, omplint-la fins a la zona indicada.
- Buida el contingut de la pipeta en la zona reservada per a això del test.
Necessites més informació?
Si encara vols saber més sobre les proves de la Covid o tens dubtes sobre altres aspectes de la malaltia, consulta la informació actualizada que sempre trobaràs als canals oficials de:
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.