La música, un instrument contra l’estrès i l’ansietat

La musicoteràpia ajuda a relaxar-se i a evadir el dolor, millora la memòria, promou el benestar general i incrementa la qualitat de vida.

Els egipcis ja utilitzaven la música com a agent per curar el cos, calmar la ment i purificar l’ànima. Avui, la musicoteràpia es practica com una teràpia complementària en trastorns neurològics com la malaltia d’Alzheimer, l’autisme o la depressió, i produeix efectes positius en patologies com l’estrès, els dolors crònics, les lesions físiques, etc. “La música no cura, però ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient i s’entén com un estímul per ajudar-lo a dur a terme aquelles accions que li suposen alguna dificultat”, apunta Maria Soria, psicòloga i experta en musicoteràpia.

Promoure el benestar

La musicoteràpia clínica consisteix en l’ús de la música en programes personalitzats en què es busca una millora física, psicològica, cognitiva o social del pacient. S’ha demostrat que promou el benestar general, ajuda a controlar l’estrès i a reduir l’ansietat, a alleujar el dolor en patologies com la fibromiàlgia, a millorar la respiració i permet equilibrar la pressió arterial. La música també ajuda a expressar millor els sentiments, a millorar la comunicació i la memòria, especialment en persones grans, alhora que promou l’activitat física i la relaxació muscular. La doctora Serana Poch, iniciadora de la musicoteràpia a Espanya, remarca la influència positiva que exerceix la música, especialment en nens autistes i malalts mentals. “A través de la musicoteràpia podem ajudar les persones malaltes a connectar i a obrir-se, que expressin les seves emocions i sentiments”.

XF RECOMANA: Totes les músiques són bones: cal escollir la que millor s’adapti als gustos i necessitats de cada persona

Tècniques de musicoteràpia

Audició, relaxació i banys sonors

Consisteix a escoltar música específicament seleccionada, presentada en viu o gravada, en funció dels paràmetres musicals, les preferències del pacient i els objectius terapèutics.

Moviment i dansa
Són exercicis físics dirigits o semidirigits per estimular, alliberar o canalitzar la tensió muscular i promoure l’expressió a través del cos.

Improvisació vocal i instrumental
S’utilitza la veu o també instruments musicals per expressar de manera no verbal els sentiments i potenciar la creativitat i l’espontaneïtat compartida.

Cant
Es fan servir cançons i exercicis vocals com a mitjans d’expressió i canalització de tensions internes.

La música és una forma d’estimulació sensorial que genera respostes positives

Depenent del pacient s’utilitzen unes tècniques o unes altres. Amb pacients en coma es treballa l’escolta i l’estímul musical, observant si parpellegen o si hi ha algun canvi. Amb els nens autistes es fan servir instruments, cançons, ritmes i es busca fomentar la comunicació a través d’activitats musicals. Quan es practica amb gent gran, s’utilitzen les seves cançons preferides per reforçar la memòria, la parla, les emocions, treballar els sentiments, etc., mentre que si la persona té la malaltia de Parkinson es treballa a través de ritmes –valsos, tangos, boleros, etcètera– perquè el pacient controli el cos, entre altres accions.

Assolir un estat òptim

Per participar en un programa de musicoteràpia no cal que el pacient tingui coneixements de música. A la primera sessió se li pregunta sobre els seus gustos musicals, i també sobre els sons que no li agraden o que li provoquen malestar perquè el repertori musical sigui el més afí i atractiu possible. “Cada persona té la seva música, la que la relaxa, l’emociona i que li permetrà canviar d’actitud. Per saber quina música és la que millor pot ajudar un malalt mental o un nen autista, per exemple, cal observar-ne les reaccions, com es troba i com evoluciona”, apunta la doctora Serana Poch.

Nens i joves

La musicoteràpia és de gran ajuda en nens i joves. Actualment s’utilitzen activitats musicals per fomentar el desenvolupament de les habilitats motores, comunicatives, cognitives i socials,
això permet agilitzar la resposta motora, obrir canals de comunicació, fomentar l’aprenentatge de conceptes acadèmics i incrementar l’autoestima i la confiança.