L’excés de iode que contenen fa que siguin un aliment per consumir ocasionalment i en petites quantitats.

Les algues, utilitzades des de temps immemorials a la Xina, Corea o el Japó per a l’elaboració de cosmètics i com a aliment bàsic en la seva alimentació, han aconseguit fer-se un lloc en la nostra dieta els últims anys.

Existeixen més de deu mil varietats d’algues, moltes comestibles, que poden preparar-se crues o cuites. Actualment és fàcil trobar-les en forma d’amanida (wakame), sushi (nori) o deshidratades (kombu). Altres varietats que han arribat ns als nostres supermercats són: laminària, espirulina, hiziki, arame, enciam de mar i agaragar, totes s’importaven abans del Japó –on les més utilitzades són la nori i el kombu– i actualment provenen majoritàriament de Gran Bretanya. Aquestes “verdures” marines són apreciades per la baixa quantitat de greixos que contenen. Cada cent grams de porció comestible d’algues aporta 26 quilocalories, segons dades de la Fundació Espanyola de Nutrició.


Alt contingut en iode


Així i tot, l’elevat contingut en iode que tenen ens fa estar alerta a l’hora de menjar-les. Tot i que el iode contribueix al funcionament correcte del sistema nerviós i de les tiroides, superar la ingesta diària recomanada (150 mcg/dia, segons dades del National Institutes of Health) pot ser perjudicial per a l’organisme. Per aquest motiu, l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA) recomana no consumir-les de manera habitual ni en grans quantitats.


Millor com a condiment


Un bon consell és fer-les servir més com a condiment que com a ingredient principal d’una recepta, i també limitar els plats que les contenen en molta quantitat, com pot ser una amanida de wakame, a una ingesta ocasional.

XF recomana: Per cobrir els nostres requeriments de iode és més aconsellable recórrer a la sal iodada que a les algues.